Importància del moviment en bebès de 0-3 anys

Actualment els nostres infants de manera generalitzada, se’ls està privant de la possibilitat d’aprendre i de conèixer l’entorn, d’assumir riscos, això és degut a una exessiva “sobreprotecció” perpart dels pares i l’angoixa que aquests pateixen davant desituacions de “risc i perill”cap als seus fills.

Hem de diferenciar entre situació “perillosa” que vol dir la que l’adult ha d ‘evitar necessàriament als infants: una finestra oberta, un producte tòxic, una paella amb oli calent… i de situacions “de risc”, les que els infants decideixen assumir per veure fins on poder arribar: quina distància poden saltar, fins quan amunt poden pujar, com poden mantenir l’equilibri o si poden superar el salt que van fer en una altra ocasió.

El moviment i tot el que ell comporta és essencial en la nostra vida, per tal d’ anar agafant confiança en les pròpies possibilitats, per saber què podem fer mal i que no i per agafar habilitat i seguretat en nosaltres mateixos.

L’ habilitat, la seguretat i l ‘autoconfiança que els infants van adquirint quan se ‘ls permet que vagin superant reptes motrius la podran extrapolar a altres àmbits de la seva vida.

Si realment volem infants autònoms, hem d’ entendre que l’ adquisició d’ aquesta autonomia ha de passar per tenir el desitg i la possibilitat d’actuar, amb el moviment ho podràn adquirir si volen enfilar-se a un tronc o a un petit mur.

La recepta és potser fàcil de dir i potser més difícil a la pràctica: dotar als infants de llibertat en els seus moviments i estar disposats a assumir que  han de poder fer front als petits reptes que ells mateixos es plantegen i així poder créixer i desenvolupar una autonomia responsable.

Cada cop que estiguem temptats a demanar a un infant que no s’enfili a un desnivell o que no mantingui l ‘equilibri sobre un tauló, el privem de d’una experiència molt valuosa. Potser valdria la pena aturar-nos a pensar si la nostra actuació és realment educativa.

Us convido a que doneu llibertat en el moviment als vostres fills i si fos possible compartir aquest repte amb ells, segur que farem nens més “FORTS I SEGURS”.

Elena Zamorano. Mestra de l’Escola infantil Il·lusions-Castelldefels

El paper dels avis a l’educació

El naixement d’un nadó, transforma completament el dia d’una llar. Als compromisos i responsabilitats ja existents, se sumen altres molt diferents: la d’educar el petit de la casa, i acompanyar el seu desenvolupament i creixement. Els plaers de tenir un nadó són molts, però no es pot ignorar que el treball augmenta.

En moltes famílies, conciliar treball, casa, i fills és una tasca que requereix molta habilitat i, en molts casos, alguns sacrificis.

La arribada d’un nadó no només altera la vida els pares, sinó també la de molts avis. Poder comptar amb ells és un recurs molt valuós. La presència dels avis és un consol i un alleujament per a moltes famílies. Els canvis que provoquen el naixement del nadó els afecten menys que als pares, i les seves obligacions estan en un pla secundari, dependents del “comandament” dels pares del nadó, i de la disponibilitat que tinguin per compartir les cures, l’afecte, i el temps del nadó amb els altres avis.

Els avis poden proporcionar una assistència pràctica, suport, i una cadena de consells útils per tenir cura del nadó. La trobada dels avis amb els seus néts és sempre molt enriquidor per a tots dos costats. A molts nens els encanten estar amb els seus avis per diferents i variades raons. Alguns perquè al costat dels avis no hi ha tantes ordres ni obligacions. D’altres perquè poden fer coses diferents amb ells, menjar dolços, fer passejades, anar al parc, i realitzar una infinitat d’activitats que fan amb que ells se sentin més lliures.

També proporcionen sentiments apropiats, bons consells i coneixements que van adquirir en el transcurs de les seves vides. És de vital importància que els pares des que els nens estan molt petits inculquin l’amor i el respecte cap als seus avis, com a persones que compten amb saviesa i els poden ajudar en els moments difícils amb la millor dedicació. Els avis transmeten tradicions, història familiar i altres elements culturals i moltíssims valors.

La cura dels nets es converteix en un problema quan dóna lloc a ser una obligació a temps complet, sense que puguin realitzar les seves activitats diàries, o la seva vida personal en moltes ocasions. Ja que la majoria d’avis que s´encarreguen dels seus nets són jubilats amb plans per tenir més temps lliure per a ells mateixos i fer les coses que anteriorment no han pogut fer.

Aquest fet, fa que les persones grans, que ja no tenen la mateixa energia que abans, li resti salut i qualitat de vida en diferents sentits, com per exemple el cansansi físic o l`estrès psicològic que comporta, el tornar a ser “pares” dels teus nets.

En tot cas tenir algun avi a prop del seu nét és encoratjador en tots els sentits.

Els avis poden representar molts papers:

– Contribuir amb la seva experiència en moments de crisi familiar

– Tenir cura dels nens quan els pares no poden fer-ho

– Transmetre valors familiars i mantenir el vincle entre generacions

– Ajudar en l’educació

– Donar suport al pare o la mare divorciada

– Aprendre amb els seus néts

Per a tot això, cal que entre els pares i els avis hi hagi una relació tranquil·la, específica i veritable, en la qual regni el respecte a les exigències i als hàbits de l’altre.

M’agradaria deixar com a final unes paraules clau:

Avi, afecte, afecció, límits, estima, cultura, democràtics, família, germ

ans, interacció, mare, pare, permissius, socialització, amor, molt d’amor.

És meravellós ser avi !!!

Glòria Sandoval – Sotsdirectora I.lusions Gavà

Que s’embrutin!

Quan ens convertim en pares i mares l’instint de protecció s’activa:  que no li passi res dolent al nostre bebè, que no passi fred, que no caigui, que no ensopegui quan comenci a caminar…

Els nostres fills necessiten protecció i cura, però també independència i autonomia i nosaltres hem d’aprendre a donar-los-hi.

El nostre ritme de vida és ràpid: treball, família, compromisos… molt sovint ens sentim culpables per no passar més temps amb els nostres fills i per tapar aquestes carències tendim a sobre protegir-los.

A molts pares i mares el hi fa por dir “NO!” al seu fill per evitar que s’enfadi senti força frustració. La veritat és que els nostres fills necessiten i agraeixen els límits: Els necessiten pel futur. Segons vagin creixent es trobaran en situacions que ells mateixos hauran de superar i, en la mida que els ensenyeu a gestionar la frustració en edats primerenques, es sentiran autosuficients per solucionar els problemes als que s’hauran d’enfrontar.

La majoria de pares i mares no volem que els nostres fills pateixen, es desmotivin o ho passin malament i, per això, cedim i satisfem directament les seves necessitats. El major risc és que no aprendran a lluitar i a esforçar-se.

Entrenar l’esforç i altres valors com la constància, permetrà que adquireixin hàbits de vida saludable.

En l’etapa infantil, els nens pensen que el món gira al seu voltant, que mereixen tot i que ho han d’aconseguir en el moment que ho demanen. No saben esperar perquè no tenen desenvolupat el concepte temps, ni la capacitat de pensar en les necessitats dels altres. És, llavors, quan cal començar a ensenyar als nostres fills a tolerar la frustració marcant unes pautes.

Els pares heu d’evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat.

Com educadora és molt freqüent trobar aquest casos:

  • Nens insegurs i exigents.
  • Nens que no accepten la frustració.
  • Nens que no saben resoldre conflictes quotidians.
  • Nens que necessiten de l’adult constantment.

Hem de recordar que la qualitat del temps que dediquem als nostres fills és molt més important que la quantitat.

Heu de deixar que caigui, que s’aixequi, que s’embruti, que plori, que rigui, que decideixi a què vol jugar, que s’equivoqui …Recordeu que és ara quan heu de proporcionar-los-hi les eines per confrontar les diferents situacions que la vida els prepari. Vosaltres sempre estareu al seu costat però seran ells qui decidiran en tots els  moments (els bons i els dolents) i dependran de la seva fortalesa com a persones perquè la seva vida sigui estable i serena.

MªRosa Sanmillán. Tècnica especialista. Il·lusions – Castelldefels.