Que s’embrutin!

Quan ens convertim en pares i mares l’instint de protecció s’activa:  que no li passi res dolent al nostre bebè, que no passi fred, que no caigui, que no ensopegui quan comenci a caminar…

Els nostres fills necessiten protecció i cura, però també independència i autonomia i nosaltres hem d’aprendre a donar-los-hi.

El nostre ritme de vida és ràpid: treball, família, compromisos… molt sovint ens sentim culpables per no passar més temps amb els nostres fills i per tapar aquestes carències tendim a sobre protegir-los.

A molts pares i mares el hi fa por dir “NO!” al seu fill per evitar que s’enfadi senti força frustració. La veritat és que els nostres fills necessiten i agraeixen els límits: Els necessiten pel futur. Segons vagin creixent es trobaran en situacions que ells mateixos hauran de superar i, en la mida que els ensenyeu a gestionar la frustració en edats primerenques, es sentiran autosuficients per solucionar els problemes als que s’hauran d’enfrontar.

La majoria de pares i mares no volem que els nostres fills pateixen, es desmotivin o ho passin malament i, per això, cedim i satisfem directament les seves necessitats. El major risc és que no aprendran a lluitar i a esforçar-se.

Entrenar l’esforç i altres valors com la constància, permetrà que adquireixin hàbits de vida saludable.

En l’etapa infantil, els nens pensen que el món gira al seu voltant, que mereixen tot i que ho han d’aconseguir en el moment que ho demanen. No saben esperar perquè no tenen desenvolupat el concepte temps, ni la capacitat de pensar en les necessitats dels altres. És, llavors, quan cal començar a ensenyar als nostres fills a tolerar la frustració marcant unes pautes.

Els pares heu d’evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat.

Com educadora és molt freqüent trobar aquest casos:

  • Nens insegurs i exigents.
  • Nens que no accepten la frustració.
  • Nens que no saben resoldre conflictes quotidians.
  • Nens que necessiten de l’adult constantment.

Hem de recordar que la qualitat del temps que dediquem als nostres fills és molt més important que la quantitat.

Heu de deixar que caigui, que s’aixequi, que s’embruti, que plori, que rigui, que decideixi a què vol jugar, que s’equivoqui …Recordeu que és ara quan heu de proporcionar-los-hi les eines per confrontar les diferents situacions que la vida els prepari. Vosaltres sempre estareu al seu costat però seran ells qui decidiran en tots els  moments (els bons i els dolents) i dependran de la seva fortalesa com a persones perquè la seva vida sigui estable i serena.

MªRosa Sanmillán. Tècnica especialista. Il·lusions – Castelldefels.