El paper dels avis a l’educació

El naixement d’un nadó, transforma completament el dia d’una llar. Als compromisos i responsabilitats ja existents, se sumen altres molt diferents: la d’educar el petit de la casa, i acompanyar el seu desenvolupament i creixement. Els plaers de tenir un nadó són molts, però no es pot ignorar que el treball augmenta.

En moltes famílies, conciliar treball, casa, i fills és una tasca que requereix molta habilitat i, en molts casos, alguns sacrificis.

La arribada d’un nadó no només altera la vida els pares, sinó també la de molts avis. Poder comptar amb ells és un recurs molt valuós. La presència dels avis és un consol i un alleujament per a moltes famílies. Els canvis que provoquen el naixement del nadó els afecten menys que als pares, i les seves obligacions estan en un pla secundari, dependents del “comandament” dels pares del nadó, i de la disponibilitat que tinguin per compartir les cures, l’afecte, i el temps del nadó amb els altres avis.

Els avis poden proporcionar una assistència pràctica, suport, i una cadena de consells útils per tenir cura del nadó. La trobada dels avis amb els seus néts és sempre molt enriquidor per a tots dos costats. A molts nens els encanten estar amb els seus avis per diferents i variades raons. Alguns perquè al costat dels avis no hi ha tantes ordres ni obligacions. D’altres perquè poden fer coses diferents amb ells, menjar dolços, fer passejades, anar al parc, i realitzar una infinitat d’activitats que fan amb que ells se sentin més lliures.

També proporcionen sentiments apropiats, bons consells i coneixements que van adquirir en el transcurs de les seves vides. És de vital importància que els pares des que els nens estan molt petits inculquin l’amor i el respecte cap als seus avis, com a persones que compten amb saviesa i els poden ajudar en els moments difícils amb la millor dedicació. Els avis transmeten tradicions, història familiar i altres elements culturals i moltíssims valors.

La cura dels nets es converteix en un problema quan dóna lloc a ser una obligació a temps complet, sense que puguin realitzar les seves activitats diàries, o la seva vida personal en moltes ocasions. Ja que la majoria d’avis que s´encarreguen dels seus nets són jubilats amb plans per tenir més temps lliure per a ells mateixos i fer les coses que anteriorment no han pogut fer.

Aquest fet, fa que les persones grans, que ja no tenen la mateixa energia que abans, li resti salut i qualitat de vida en diferents sentits, com per exemple el cansansi físic o l`estrès psicològic que comporta, el tornar a ser “pares” dels teus nets.

En tot cas tenir algun avi a prop del seu nét és encoratjador en tots els sentits.

Els avis poden representar molts papers:

– Contribuir amb la seva experiència en moments de crisi familiar

– Tenir cura dels nens quan els pares no poden fer-ho

– Transmetre valors familiars i mantenir el vincle entre generacions

– Ajudar en l’educació

– Donar suport al pare o la mare divorciada

– Aprendre amb els seus néts

Per a tot això, cal que entre els pares i els avis hi hagi una relació tranquil·la, específica i veritable, en la qual regni el respecte a les exigències i als hàbits de l’altre.

M’agradaria deixar com a final unes paraules clau:

Avi, afecte, afecció, límits, estima, cultura, democràtics, família, germ

ans, interacció, mare, pare, permissius, socialització, amor, molt d’amor.

És meravellós ser avi !!!

Glòria Sandoval – Sotsdirectora I.lusions Gavà