Què entenem per pedagogia sistèmica?

Davant d’una situació concreta, no tots veiem el mateix, no sentim l’altra persona de la mateixa manera.

Tot el que percebem, ho fem vers els nostres propis filtres, com a resultat de les nostres experiències, les nostres prioritats, les nostres emocions.

En altres paraules, construïm la nostra realitat a partir del que té sentit per a nosaltres.

“L’arbre que cau al bosc només fa soroll per al que ho sent.” Existeix la realitat objectiva?

La intervenció sistèmica és un altre tipus d’intervenció, ofereix alternatives, altres punts de vista.

La resposta sistèmica està destinada principalment per que la informació circuli dins del sistema, per afavorir la comunicació entre els implicats, per comprovar que el “no dit” s’explicita.

És absolutament essencial que el/la professional en sistèmica sigui conscient dels seus propis prejudicis, sobre els quals construirà les seves hipòtesis. Qualsevol hipòtesi ha de ser estrictament controlada.

La intervenció sistèmica es centra en el sistema en què es produeix el comportament. El/la professional, tractarà de comprendre el context en què aquest comportament és apropiat i té sentit.

Un context es determina per les seves fronteres:

• familiar / no familiar
• Pares / Nens
• Homes / Dones
• …

Dins d’aquest sistema, hi ha interaccions. L’acció sistèmica considera que el tot és més que la suma de les parts. El conjunt correspon a cadascuna de les porcions a les que s’afegeix les interaccions entre les parts. 1 + 1 = 3

Qualsevol sistema ha d’evolucionar i canviar per ser viable.
Qualsevol sistema busca un equilibri entre el que era favorable per a ell i l’evolució.
Qualsevol sistema busca un equilibri entre les forces que el mantenen i les forces del canvi.

Mantenir l’equilibri ho permeten les regles, explícites i implícites, del sistema.

Metafòricament, es podria comparar a un joc: per jugar, tots els jugadors han de respectar les mateixes normes. Aquestes regles han de ser explicitades i acceptades. Si volem canviar una regla, cal discutir i arribar a un consens.

Un sistema funciona de la mateixa manera. Si les regles de joc no s’expliquen, el nou jugador no pot integrar-se en el joc. Aquí podem fer un paral·lelisme amb els fills de la migració, integrats en el sistema educatiu dels països d’acollida. Si les regles del sistema educatiu de la recepció no s’expliquen al nen i a la seva família, no jugaran al mateix joc.

Quan un sistema està en crisi, ens indica que cal aportar canvis, és a dir, quan els participants del sistema no poden adherir-se plenament a les normes. Però de vegades els canvis fan por perquè generalment, «més val boig conegut, que savi per conèixer». El sistema no se sent capaç d’endinsar-se en lo desconegut. Llavors apareix un obstacle per al canvi: el símptoma.

Els membres del sistema no veuen el símptoma com un acte voluntari. En la seva hipòtesi, el/la professional sistèmic/a defineix el símptoma amb una fórmula que comença amb “és com”. Aquest procediment fa visible el símptoma sense estigmatitzar. Aquest és un nou enfocament.

El nou enfocament permet donar una connotació positiva al símptoma. Donant sentit a la funció del símptoma, el símptoma perd el seu atractiu. En la intervenció sistèmica és vital connectar positivament amb la situació, el que, de vegades, és difícil.
“És com si la teva ansietat permetés evitar el divorci dels teus pares.”

COM APLICAR LA INTERVENCIÓ SISTÈMICA AMB FINS EDUCATIUS?

Quan ens trobem amb els pares d’un nen, sempre paga la pena preguntar primer als pares que descriguin els seus fills en contextos que nosaltres, els professionals en educació, no tenim accés:

• en el marc restringit familiar o a la família més àmplia,
• en el joc,
• en un equip esportiu,
• …

Aquesta descripció dels pares ens permetrà conèixer la relació entre pares i fills. També ajuda, si tots dos pares són presents a l’entrevista, observar la relació de la parella parental (qui parla, en què es contradiuen, si un repeteix el que va dir l’altre …).

Sempre és interessant parlar amb els pares, en la mesura que sigui possible, si estan oberts ha parlar-nos de la seva pròpia infància, sobre la manera en què van ser educats i també la seva relació amb els seus propis pares.

És important en la intervenció sistèmica conèixer la dinàmica trans-generacional, ens dóna molta informació sobre el funcionament familiar. Les vivències del pare i la mare influeixen en la seva relació amb els fills i entre tots dos. No importa tant un pare o una mare com a persona d’interès, sinó la dinàmica familiar que s’està produint.
El naixement d’un nen implica un canvi en la relació: la parella es converteix en pares. El seu model d’identitat es basa en els seus propis pares. Per tant, el funcionament intrafamiliar es basa en tres generacions.

Tots els pares tenen de referent als seus propis pares (per reproduir el que els ha donat, o, per contra, rebutjar-lo). Però cada pare / mare crea un nou model amb la seva parella i el seu fill. Per tant, aquest nou model, aquest nou joc, ha d’incloure regles explícites perquè el joc funcioni sense problemes.

En una reunió amb els pares que permeti indagar en la relació intra i transgeneracional només pot ser productiva. Saber de l’experiència d’un dels pares, que sovint viuen en un estat implícit en la relació, proporciona informació i aclariments de l’altre pare i, de vegades el nen.

La reformulació per part del pedagog del que s’explica en els intercanvis permet alhora comprovar si el professional ha entès bé com, si no és així, demanar aclariments, sinó també als pares per expressar-se i especificar aquelles informacions que voluntària o involuntàriament va ometre en la seva presentació.

En resum, la intervenció sistèmica del o la professional, en qualsevol context, pretén fer circular la informació dins del sistema. La informació no serà transmesa per diverses raons, però sovint simplement perquè està implícita en un dels membres, i no és conscient que ha de transmetre per poder solucionar el conflicte. La informació potser hauria de ser discutida de nou, amb tots els implicats. La transmissió d’aquesta informació proporciona aclariment de les normes, de manera que un “camp” estable i ben delimitat, sobre la qual construir noves relacions.

Dominique Marin
Màster en enseignement Specialise
DAS en Intervention systémique dans l’action sociale et psychosociale. Suissa.

Share this: