Català, Castellano, English… tots alhora?

Moltes vegades els pares es plantegen el dubte de si serà òptim que els seus fills aprenguin des d´edats molts primerenques més d´un idioma a la vegada: català, castellà i anglès; preocupant-se per qüestions com, li dificultarà el desenvolupament de la seva llegua materna?, no es confondrà amb els tres idiomes?, sabrà discriminar les paraules en cada llengua? És cert que l´estudi de dues o més llengües simultànies pot endarrerir entre 3 a 6 mesos l´assimilació correcta del seu aprenentatge donat que les connexions que s´estan establint són més complexes pel fet d’aprendre més d´un idioma, però aquesta diferència desapareix a partir dels 3- 4 anys. Per tant, no hi ha raó per a no oferir als nostres alumnes la possibilitat d´enriquir la seva intel·ligència lingüística. En famílies on els pares parlen cadascú una llengua, és recomanable que es dirigeixen al seu fill en l´idioma propi, sempre i quan sigui llengua materna, per tal d´oferir –li una òptima pronunciació.
La nostra escola creu que el període ideal per l’aprenentatge d´una segona o tercera llengua va des dels 0 als 3 anys doncs és un moment òptim per potenciar les connexions neuronals, donat que el cervell té una plasticitat superior que en edats més avançades. Els nadons, saben diferenciar per l´entonació les diferents llengües que escolta la seva oïda. Cal saber que des que un infant neix està genèticament preparat per aprendre més d´un idioma, el seu cervell és molt permeable i la seva oïda està oberta per escoltar tot allò que el món li ofereixi, per tant estem desaprofitant una capacitat innata del ser humà sinó oferim alternatives lingüístiques més plurals. En néixer tenen milions de cèl·lules que controlen el llenguatge i que formen unes carreteres sobre els quals caminaran els aprenentatges posteriors que facin, tanmateix poden aprendre de manera intuïtiva, evitant el procés de traducció d´un idioma a altre.
El bilingüisme té molts avantatges doncs permet augmentar la capacitat d´atenció, distingir allò que és important d´aspectes trivials, millorar la seva concentració, augmentar la memòria, reforçar coneixements apresos en altres llengües… entre altres. Els alumnes que aprenen més d’una llengua es veuen en la tessitura d´haver de resoldre problemes fora de la seva zona de confort normal, és a dir, crear estratègies per donar resposta a situacions que no formen part de la seva quotidianitat, desenvolupant habilitats de pensament crític en les primeres edats. L´exposició del nen a altres cultures, a diferents valors, a nous dissenys de llenguatge i formes d´expressió dóna una visió àmplia de la interculturalitat, de la tolerància…..en definitiva de la riquesa de la multiculturalitat.
Ana Zamorano Espinosa
Mestra. Directora d’infantil de l’escola Avantis

Estils educatius

L’educació que donem als nostres fills és l’adequada? Ho estem fent bé com a pares? No l’hauria de cridar tant!! Quan l’he de castigar? Li he de donar un premi perquè reculli les seves joguines? No vol menjar, què faig?

Segurament que com a pares, aquestes, són preguntes que més d’una vegada ens hem fet i ens han generat dubtes, pors… el fet de saber si ho estem fent bé o ens estem equivocant. I és que els fills no venen amb un manual d’instruccions!!! Realment, fins que no tenim la gran experiència de ser pares no sabem lo difícil que és educar-los!!!

L’objectiu d’aquest article és exposar els diferents estils educatius i fer una reflexió sobre quin d’ells és el millor o quina és la millor manera d’educar.

Entenem per estil educatiu al conjunt de característiques que descriuen el comportament dels pares en el tracte amb els seus fills i a les pautes que estableixen per aconseguir un comportament i socialització adequada.

Així, què passa quan ens trobem a uns pares en els que dominen les dimensions educatives d’afecte i protecció però sense un control de disciplina? Doncs que per crear un entorn segur i una bona autoestima es necessita afecte, però també una norma. Un entorn en el que no hi ha normes, genera nens immadurs, irresponsables, no se’ls guia ni se’ls limita. Aquests nens acostumen a tenir molt poca tolerància a la frustració; s’enfaden de seguida quan alguna cosa no els surt bé o no fan el que ells volen en el moment i són nens que generen rabietes importants.

Per altra banda i tot just al contrari, podem trobar-nos un estil educatiu autoritari amb una sobrecàrrega de disciplina i de normes, i que normalment coincideix amb una falta d’afecte i acolliment. En aquest supòsit podem trobar-nos nens força inhibits, amb pors i, normalment, és un estil molt centrat en les necessitats dels pares i sense tenir en compte les necessitats dels nens.

Però si en l’entorn educatiu dels pares i com a estil educatiu en sí domina l’afecte i el control, ens trobem amb un estil democràtic en el que es fa un balanç equilibrat entre l’amor i la norma; pares que eduquen als seus fills explicant el perquè i les raons, però imposant uns límits clars. Els fills que tenen uns pares que segueixen aquest estil educatiu, segurament esdevindran nens segurs de sí mateixos que creixen feliços, amb recursos i en un futur, capaços de fer front a les dificultats quotidianes i del dia a dia, nens que no es frustren de seguida.

Per tant, per tal de crear nens feliços, segurs de si mateixos, autònoms i responsables, nosaltres com a pares, podem ajudar-los donant-los molt d’afecte, comprensió, abraçades, somriures…. però amb uns límits i unes normes que s’han de complir així com uns hàbits saludables i unes rutines organitzades que ajudaran al nen/a a créixer amb èxit.

Finalment, també m’agradaria reflexionar sobre que hem de pensar que el millor regal que podem donar-los als nostres fills, més que regals materials, és part del nostre temps, difícil dins de la societat que ens envolta en el que les presses i just la falta de temps són les protagonistes, però que segur que si ens organitzem podem trobar el temps de qualitat que els nostres fills necessiten per estar amb els seus pares i gaudir jugant plegats, explicant què han fet durant el dia, expressant com se senten….

Maria Prada Duran
Psicòloga. Col.legiada nº 13.910.

Escollir una llar d’infants.

Ara és l’època on moltes famílies volen escollir llar d’infants pels seus fills.

No és fàcil decidir-se, per molts pares i moltes mares serà la primera vegada que deixen els seus fills o filles en mans alienes i la inseguertat fa encara més difícil la decisió. Amb més de 35 anys d’experiència, us podem assegurar que aquestes pors es dilueixen quan els seus petits i ells mateixos han superat el dol de separació i la confiança en el centre i, molt especialment, en l’educadora dóna tranquil·litat.

Què és una llar d’infants? Per llei, una Llar d’infants és un centre educatiu autoritzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, això vol dir que compleix tots els requisits als quals la llei obliga. Espais amb un mínim de 30 m2 per aula, un espai exterior ampli, assolellat i ventilat i un nombre determinat de nens per professional titulat, entre moltes lleis que garanteixen la qualitat de l’ensenyament i el benestar dels infants.

Un buit legal afavoreix el funcionament de centres que admeten nens oferint preus molt baixos en comparació amb les llars d’infants. En una competència deslleial francament sagnant pels centres que sí compleixen amb la normativa vigent, són els pares qui decideixen en quines condicions han de viure els seus petits durant vàries hores al dia!

Dit això, què ha d’oferir a més a més, un centre que es dedica als més petits (0-3 anys)?.

Principalment uns professionals amb amplis coneixements i en constant revisió, sobre l’evolució madurativa dels infants. Cada nen i cada nena són únics, la seva evolució i maduració no és la mateixa i és per això que els professionals de llars d’infants estem molt acostumats a treballar en la diversitat ja que la vivim cada dia dins del nostre grup-classe. Encara que les activitats que es proposen siguin grupals, la intervenció de l’adult ha de ser individualitzada segons les necessitats del moment i de l’infant.

Un projecte educatiu que l’ajudi a compartir, a tenir uns hàbits que li permetin solidaritzar-se i a ser ell mateix. És a dir, a començar a gestionar aquelles emocions que l’ajudaran a esdevenir persona, a desenvolupar la seva intel·ligència emocional. Quan un petit viu en un entorn on se sent segur, estimat, respectat i lliure dins d’uns límits ben entesos, el coneixement sorgeix quasi espontàniament. Què vol dir que el coneixement sorgeix? Doncs que si l’educadora li proporciona un entorn estimulant on pot interactuar amb els seus iguals i amb ella mateixa, aprèn ràpidament qualsevol concepte. La seva curiositat, la capacitat de descobriment, l’exploració de l’entorn i la imitació, entre altres factors, fan que aquest l’interès innat per tot el que l’envolta l’ajudi a comprendre el món on viu i en aquest punt, apareix el coneixement.

La llar d’infants és molt important perquè és la base indiscutible de la seva futura vida escolar en un centre més gran. En aquests primers tres anys el seu cervell és fascinant: capta i relaciona informació, és plàstic, dinàmic i no perd interès per res i aquest interés el porta a provar coses, a investigar, a relacionar i a construir. Els continguts, no són tan importants com els processos que porten a dits continguts.

Un temps de trobada on les famílies puguin formar-se i sentir-se ajudades per professionals especialitzats. Per tant hem d’escollir una llar d’infants on el petit gaudeixi d’espais adients on es puguin moure àmpliament tant en els espais interiors com en els exteriors, on es
treballi amb un equip estable que tingui una excel·lent formació continua que permeti innovar a les aules, on els pares puguin conèixer i participar en un currículum pedagògic i uns professionals al seu abast que els ajudin a resoldre tots aquells dubtes que, com a pares, puguin aparèixer en el dia a dia.

Escollir una llar d’infants no és gens fàcil, cal prendre una decisió meditada doncs l’infant hi ha de créixer en un ambient alegre, relaxat, segur i estimulant. Un entorn format on família i llar d’infants treballin plegades.

MªCinta Marin.
Mestra i Psicopedagoga. Directora d’l Il·lusions.