El paper dels avis a l’educació

El naixement d’un nadó, transforma completament el dia d’una llar. Als compromisos i responsabilitats ja existents, se sumen altres molt diferents: la d’educar el petit de la casa, i acompanyar el seu desenvolupament i creixement. Els plaers de tenir un nadó són molts, però no es pot ignorar que el treball augmenta.

En moltes famílies, conciliar treball, casa, i fills és una tasca que requereix molta habilitat i, en molts casos, alguns sacrificis.

La arribada d’un nadó no només altera la vida els pares, sinó també la de molts avis. Poder comptar amb ells és un recurs molt valuós. La presència dels avis és un consol i un alleujament per a moltes famílies. Els canvis que provoquen el naixement del nadó els afecten menys que als pares, i les seves obligacions estan en un pla secundari, dependents del “comandament” dels pares del nadó, i de la disponibilitat que tinguin per compartir les cures, l’afecte, i el temps del nadó amb els altres avis.

Els avis poden proporcionar una assistència pràctica, suport, i una cadena de consells útils per tenir cura del nadó. La trobada dels avis amb els seus néts és sempre molt enriquidor per a tots dos costats. A molts nens els encanten estar amb els seus avis per diferents i variades raons. Alguns perquè al costat dels avis no hi ha tantes ordres ni obligacions. D’altres perquè poden fer coses diferents amb ells, menjar dolços, fer passejades, anar al parc, i realitzar una infinitat d’activitats que fan amb que ells se sentin més lliures.

També proporcionen sentiments apropiats, bons consells i coneixements que van adquirir en el transcurs de les seves vides. És de vital importància que els pares des que els nens estan molt petits inculquin l’amor i el respecte cap als seus avis, com a persones que compten amb saviesa i els poden ajudar en els moments difícils amb la millor dedicació. Els avis transmeten tradicions, història familiar i altres elements culturals i moltíssims valors.

La cura dels nets es converteix en un problema quan dóna lloc a ser una obligació a temps complet, sense que puguin realitzar les seves activitats diàries, o la seva vida personal en moltes ocasions. Ja que la majoria d’avis que s´encarreguen dels seus nets són jubilats amb plans per tenir més temps lliure per a ells mateixos i fer les coses que anteriorment no han pogut fer.

Aquest fet, fa que les persones grans, que ja no tenen la mateixa energia que abans, li resti salut i qualitat de vida en diferents sentits, com per exemple el cansansi físic o l`estrès psicològic que comporta, el tornar a ser “pares” dels teus nets.

En tot cas tenir algun avi a prop del seu nét és encoratjador en tots els sentits.

Els avis poden representar molts papers:

– Contribuir amb la seva experiència en moments de crisi familiar

– Tenir cura dels nens quan els pares no poden fer-ho

– Transmetre valors familiars i mantenir el vincle entre generacions

– Ajudar en l’educació

– Donar suport al pare o la mare divorciada

– Aprendre amb els seus néts

Per a tot això, cal que entre els pares i els avis hi hagi una relació tranquil·la, específica i veritable, en la qual regni el respecte a les exigències i als hàbits de l’altre.

M’agradaria deixar com a final unes paraules clau:

Avi, afecte, afecció, límits, estima, cultura, democràtics, família, germ

ans, interacció, mare, pare, permissius, socialització, amor, molt d’amor.

És meravellós ser avi !!!

Glòria Sandoval – Sotsdirectora I.lusions Gavà

Feliç any nou!

FELIÇ ANY NOU A TOHTOM!!

Aquest any farà 35 que Il·lusions va obrir les seves portes a Gavà. Eren temps difícils però jo creia en un projecte nou: una escola que no fos una guarderia, una escola on els nens i nenes petits fossin protagonistes del seu propi aprenentatge. Tots els gran pedagogs  han considerat els primers anys dels infants com els més importants en el desenvolupament com a persona on la motivació, l’acompanyament en els petits descobriments i, sobretot, l’amor, són fonamentals.

Ha plogut molt des d’ aleshores però el respecte pels més petits continua sent un dels eixos principals d’Il·lusions i és, per això, que la innovació i la nostra formació com a professionals de l’educació és importantíssima. Tenim vocació de servei.

L’escola és un mirall de la societat a la que serveix i si be és veritat que ha de caminar al seu costat, no és menys cert que ha de lluitar contra aquells canvis de valors  que no són beneficiosos pel desenvolupament de les noves generacions.

Pares, mares, famílies, professionals de l’educació ens hem de posar les piles perquè tots i cadascú de nosaltres siguem responsables de formar a les persones del futur. No eduquem pels moments presents, eduquem pels moments que vindran.

És Cert que no coneixem la societat del futur, però podem esbrinar com serà si no posem una mica de la nostra part per que l’individualisme, l’egoísme, el narcisisme i la dependència facin que els nostres nens i nenes perdin valors com l’empatía, la solidaritat, l’amistat, la honestitat i la fortalesa.

Com a mestres, ens preocupa enormement la sobreprotecció que veiem envers els més petits i ens trobem amb la necessitat de reflexionar si és bo, per a ells, que els adults resolguin els seus problemes enlloc de fer la nostra feina, que és guiar i recolzar els nostres fills.

Hem de deixar que  s’enfrontin als conflictes i ensenyar  a superar-los, han d’ esforçar-se en trobar solucions per ells mateixos.  A vegades és necessari dir “no” malgrat això provoqui la frustració del nen/nena. Quasi sempre és difícil gestionar la frustració  i ensenyar-la a gestionar encara més, però si en aquesta situació tenen al costat una persona que els estima i els fa entendre el motiu del “no”, afavorirà el desenvolupament d’una part de la seva intel·ligència emocional.

Estem a l’era de la informació, a internet trobem totes les respostes del què volem saber, estem sobreinformats. No obstant, no tot el què llegim és cert malgrat calmi el nostre malestar o la nostra consciència. Hem d’estar sempre alertes quan eduquem, hem de ser conscients què som els miralls on els petits es relecteixen. I en aquest punt, internet no pot ajudar.

Hem de tornar a valorar el plor del nostre fill i decidir quin tipus de demanda fa: pateix? Vol manipular? Està frustrat perquè no sap resoldre un conflicte? I segons el què decidim, hem de respondre. Ens podem equivocar? Naturalment! Però com adults que som, sabem que la perfecció no existeix, que equivocar-se és d’humans i què podem rectificar perquè com a pares i persones properes a l’infant, l’estimem per sobre de tot i la nostra equivocació  és fruit de la inexperiència i no del desamor. El que seria imperdonable és, però, que la nostra equivocació fos fruit de no voler responsabilitzar-nos de la tasca que lliurament ens hem otorgat: ser pares o ser professionals de l’educació.

Molts infants aquest any marxaran per anar a “l’escola dels grans”,  i a diferència d’altres escoles bressol, en el nostre projecte és important acompanyar al nen en la seva maduració, mica en mica, segons ens marqui ell mateix i molt pendents del marge maduratiu que marca la psicologia evolutiva. `

Fer que un nen maduri de cop quan l’escolaritzen als tres anys quan no té hàbits de seguir normes, hàbits de socialització ni hàbits que afavoreixen l’autonomia és un pas dur per ells, contradictori i del tot contraproduent.

MªCinta Marin, mestra i psicopedagoga de l’escola infantil Il•lusions.

Maleïts polls!

Leave a comment

…maleïts polls !!!

És el primer que ens ve al cap quan entren a casa nostra.

Canviar coixineres i llençols,rentar a 50 graus, passar l’aspiradora pel sofà i coixins, bullir pintes i raspalls, anar ràpid a la farmàcia a comprar el tractament… Feina, feina i feina!

Per guanyar aquesta batalla es millor que coneixem primer l’enemic:

Què sabem dels polls?

Els polls són insectes que viuen entre els cabells de les persones i s’alimenten de sang. Fan entre 2 i 4 mm i no transmeten cap malaltia. Sobreviuen fins 30 dies en el cap. Fora del cap només 24 hores ja que necessiten sang per viure.

No salten ni volen, les seves potes estan dissenyades especialment per agafar-se als cabells com ens agafariem a una liana .

Són molt contagiosos. El contagi es produeix pel contacte proper i directe de persona a persona, o l’ús compartit d’efectes personals (barrets,gorres…).

Es reprodueixen ràpidament: la femella posa de 7 a 8 ous cada dia. Tenen un període d’incubació d’entre 7 i 10 dies fins que surt la larva i, una setmana més tard, ja tenim un poll adult que, si és femella, tornarà a posar ous.

Els ous (llémenes) es troben fortament enganxats a la base del cabell, sovint a les zones del clatell i al voltant de les orelles.

Com es poden detectar?

  • Observeu els cabells amb deteniment (millor amb una lupa i bona il·luminació).
  • Aparteu els cabells en seccions petites, fins a veure el cuir cabellut, buscant els polls que es mouen o els ous, mirant tot el cap.
  • Reviseu els cabells dos cops per setmana (preferentment darrere les orelles i el clatell).
  • No confongueu la caspa o les descamacions amb els ous (la caspa no està adherida al cabell i es treu fàcilment).

Perquè ens pica el cap?

El poll, després de picar-nos i xuclar la sang, segrega una substància irritant que ens provoca una reacció al·lèrgica i és aquesta la que ens produeix la picor.

Quan els nostres fills es rasquen el cap, ja fa al menys una setmana que tenen polls.

Com s’eliminen?

Aplicant un preparat insecticida específic al més aviat possible. A les farmàcies hi trobem diferents productes (els que contenen “Permetrina” a l’1% i ”Dimeticona”, dónen bons resultats).

Cal que seguiu les instruccions del producte i que repetiu el tractament més d’una vegada per tal d’eliminar els polls nous que hagin sortit dels ous.

Si no apliquem correctament el tractament el risc és que els polls es tornin resistents; per tant, quan ho fem, els cabells han de quedar completament impregnats de producte des de l’arrel a les puntes. I, si és necessari, passar-li una pinta. Després heu de cobrir el cabell amb un barret de bany de plàstic i mantenir-ho un mínim de mitja hora.

Per eliminar els ous un cop fet el tractament :

Esbandir els cabells amb una barreja d’aigua calenta i vinagre al 50%,per que s’estovi el ciment que uneix l’ou amb el cabell.
Després passar-li una pinta “llemenera” (són pintes especials, de pues molt fines) i si queden, s’hauran de treure amb els dits per tal que el cap quedi net de llémenes.

Cal que reviseu cada dia els cabells durant tota la setmana posterior a l’aplicació del tractament. En cas contrari, aquest no serà efectiu.

I a l’escola?

Tots els alumnes contagiats han de fer el tractament simultàniament (els que no tinguin paràsits no cal).

És millor que no vagin a l’escola fins al dia següent d’haver fet el tractament.

En alguns casos, si els símptomes continuen després d’haver-lo fet i repetit, s’ha de consultar un professional sanitari.

Precaucions:

  • Raspallar i pentinar acuradament els cabells diàriament.
  • Rentem la roba,gorres,gomes tèxtils,diademes ,amb aigua calenta.
  • Rentar el cap amb aigua i sabó 2 o 3 cops per setmana com a mínim.
  • I sobretot ,si es detecten polls,cal comunicar-ho a l’entorn de la persona afectada per tal de poder extremar les
  • mesures per prevenir -los i tractar-los.

No ens ha de donar vergonya. Tots estem exposats!

Fem cas d’ aquests consells i entre tots guanyaren la batalla als maleïts polls!!

Anna Luque.