Les colònies, sortides i excursions són importants

Les sortides fora de l’escola bressol. Què aporten als nens?

Els nostres anys d’experiència en l’educació 0-3 ens han fet adonar de la importància que té pels nens petits, les sortides fora de l’entorn de l’escola.

Uns dels beneficis que podem valorar és el desenvolupament d’aspectes tan importants com l’autonomia i la motivació per descobrir coses noves i nous entorns. La possibilitat d’observar i formar part d’experiències noves afavoreix un aprenentatge significatiu que dins del seu entorn quotidià és difícil d’adquirir.

Amb les sortides, l’aprenentatge és lúdic, flexible, variat i motivador.

Les sortides s’han de plantejar de manera gradual i amb uns previs necessaris perquè a l’infant no li sigui desconegut tot el que veurà i aprendrà. Comencem sempre amb sortides de curta durada, tornant per dinar a casa o a l’escola. Més endavant fem una sortida de tot el dia dinant tots plegats en un entorn diferent. Finalitzem amb la sortida més motivadora per ells i per nosaltres són les colònies.

En les colònies convivim tres dies amb els nostres petits de dos i tres anys. És una experiència fantàstica que ens permet a tots, nens i educadores, viure i experimentar en un entorn no habitual, en plena natura.

Com a professionals entenem molt bé l’angoixa dels pares (la majoria de nosaltres som mares), però des dels nostres quinze anys fent colònies us podem assegurar que és una experiència summament enriquidora per tots, grans, petits i pares, cadascú amb el seu vessant: els nens i nenes de descobriment i llibertat, nosaltres per gaudir de la confiança dels pares i  aquests per superar pors i angoixes que, sens dubte, s’hauran d’enfrontar més endavant.

Moltes vegades l’ angoixa que sentiu no deixa “créixer” als vostres petits. No els veieu com personetes que es van fent independents i autònomes que poden fer moltíssimes coses i, entre d’elles, una cosa molt important: resoldre els seus propis conflictes tant amb els seus iguals com amb l’entorn on es mouen.

Sabem que treure els nens del recinte de l’escola té el seu risc i ens dóna un gran treball complementari a la nostra tasca diària, però som mestres i educadores i valorem molt el que aquestes activitats aporten als nostres infants.

Creiem i confiem en ells, sabem els que són capaços  de fer i el què no. Gaudim de la complicitat i de la confiança que ens demostren. La nostra tasca del dia a dia és tan meravellosa com difícil i conviure amb ells tres dies és la millor recompensa del curs que finalitza.

Maria Muro, Mestra Il·lusions – Castelldefels

Ja no porto bolquers!

Aquesta experiència és tota una aventura pels infants que compleixen dos anys durant el primer semestre de l’any i estan madurs per assolir aquest procés amb èxit.

Treure el bolquer i aconseguir el control d’esfínters és un gran pas maduratiu que necessita de la nostra ajuda, paciència i comprensió. Hem de pensar que el nen porta dos anys amb el bolquer i fins ara ningú li havia dit que el “pipi” es fa a la gibrella .

Mantenir una bona coordinació entre família i escola serà molt positiu  per establir i consolidar qualsevol hàbit amb èxit.

L’Infant ha de tenir clar que li demanen, així doncs cal familiaritzar-lo amb la gibrella i fer-li entendre per què serveix. A l’escola durant un període de temps (un mes aproximadament) seuen cada dia una petita estona a la gibrelleta.

Confeccionem un mural amb material iconogràfic, i si algun nen/a fa pipi a l’orinal (encara que algunes vegades només és fruit de la “casualitat”), els recolzem afectiva i verbalment per tal de motivar-los/les. De totes maneres, é important no utilitzar premis materials per tal d’evitar problemes posteriorment i que esperin un premi cada vegada que fan pipí. Cal celebrar-ho, aplaudir i dir: “què gran que ets!” però no recomanem donar llaminadures, petits regals, etc. Ja que pot ser contraproduent.

Per altra banda, també és important no deixar de costat els nens/es que no han fet “pipi” durant aquest període d’aprenentatge, i és per això que els hem de motivar i recolzar amb una mica més de paciència, no sempre és fàcil i cada nen té el seu període d’adaptació. Se’ls ha de dir que no passa pas res i que ja sortirà el “pipi” demà. D’aquesta manera evitem la frustració  i l’angoixa davant dels seus companys/es que si que han fet “pipi”.

També és molt important evitar les presses , les comparacions amb germans, companys de classe,cosins… ja que com hem comentat al principi cada nen/a té  el seu procés maduratiu i cada experiència és diferent.

Durant el període d’aprenentatge us podeu trobar que no vulgui seure a la gibrella a casa…. No els obligueu a seure  potser que estiguin cansats, vulguin jugar o simplement encara no relacionen aquesta activitat a casa…No passa  res, forçar la situació no seria positiu, en cap dels casos.

La coordinació de la família amb l’escola és vital per aconseguir el control d’esfínters. Ja que si no el/la nen/a no acaben d’entendre que està passant i podrien aparèixer problemes i costaria molt més arribar al control d’esfínters amb èxit. Sabem que algunes vegades alguns infants tot i fent correctament l’aprenentatge els hi costa una mica més acabar de consolidar aquests hàbit. I sobretot, no tornar al bolquer quan hi ha caps de setmana o vacances, ja que les conseqüències poden ser que no vulgui fer pipi a la gibrella o lavabo o que s’acostumi amb les mestres a fer pipi al lavabo però a casa al bolquer o, finalment, que no controli els esfínters de la manera adequada.

Quan arribi el moment de treure els bolquers definitivament , l’educadora del vostre fill/a us donarà uns quants consells per tal fer més fàcil aquesta tasca. A més a més, us enviarem una carta i un conte fet per nosaltres a l’escola per ajudar-vos a aclarir dubtes i ha fer molt més fàcil aquesta aventura.

Demaneu ajuda a les mestres, us podem recolzar en aquest procés tant important pels peques! Ànims i molta paciència!

Marta Escoriza, Tècnica infantil a Il·lusions Castelldefels

El joc és l’activitat més important en la vida d’un nen

El joc és l’activitat més important en la vida d’un nen.

Des que naixem, jugar és una activitat clau per començar a aprendre, afavoreix el seu desenvolupament psicosocial i físic, és un mitjà d’expressió, estimula el desenvolupament motor i la intel·ligència.

Quan observem a un nen petit, és senzill comprendre que els encanta jugar amb el seu propi cos: corre, saltar, gatejar, arrossegar-se… Aquestes són activitats quotidianes en el joc dels nens però podem dir que les joguines són el mètode que millor aconsegueix animar-los, a través d’ells desenvolupen la capacitat comunicativa, lingüística, la psicomotricitat i es desencadena la seva creativitat, imaginació i afavoreix el joc en equip amb altres nens.

Per als bebès, el joc i les joguines els permeten millorar les seves habilitats sensorials: al principi juguen amb les seves mans i peus i després, quan ja comencen a controlar el seu propi cos, les joguines ajuden a promoure la percepció sensorial i la motricitat fina.

El joc canvia a mesura que el nen va creixent, arribant a representar rols a més de promoure regles en el joc.

Actualment, els nens tenen gran quantitat de joguines, les quals nosaltres creiem que els agraden i diverteixen. A vegades, succeeïx just el contrari, aquestes joguines no permeten que els nens explotin tot el seu potencial i es limitem bàsicament a pressionar un botó.

Seria important poder confeccionar joguines amb materials quotidians amb l’objectiu d’entretenir i estimular. A més, podríem ajudar a fer-los, afavorint el vincle familiar.

Posem alguns exemples de joguines:

MATERIALS NATURALS MATERIALS RECICLATS MATERIALS CONFECCIONATS
Esponges

Pinyes

Petxines

Etc…

Recipients

Cintes

Taps de plàstic

Cilindres de cartó

Cadenes

Anelles

Pinces de roba

Llanes, etc

Bosses de roba

Pompons

Cabanes de caixes de cartó

Sonall amb ampolles

Etc..

El joc és una forma de créixer de manera positiva i enriquidora. D’ell depèn el desenvolupament de la imaginació i de la creativitat, l’adquisició de moltes habilitats, ser conscient de sí mateix i la construcció de la pròpia identitat.

No oblideu deixar els vostres comentaris i preguntes en el blog.

Marisa Agustí. Tècnica especialista. Il·lusions-Gavà.